Josep Guinovart

Foto: 

Cedida

L'art no fa vacances (II)

Recomanem vuit exposicions imprescindibles d'aquest final d'agost i principi de setembre al Centre de Catalunya
Surtdecasa Centre
,
29/08/2018
Arts
Durant les Festes Majors d'estiu, institucions i entitats acostumen a mostrar i inaugurar grans exposicions artístiques. És el cas d'Igualada, amb 'Quan l'esport era un divertiment' coorganitzada entre l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la Biblioteca Central, 'Gravar és esgarrapar' de Josep Guinovart al Museu de la Pell i l'exposició solidària de pintures de l'artista igualadí Antoni Jorba. A Manresa, podem visitar l'exposició 'De París a Nova York. Gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut' al Centre Cultural el Casino i 'Ro(a)stros' de l'il·lustradora Camil Armas Rocha a la Llibreria Papasseit; i a Capellades, l'exposició 'Res no caduca: reciclant emocions' de Jordi López Alert a Les Voltes de Casa Bas. I a totes aquestes l'hi sumem dues exposicions temporals d'altíssim nivell al Museu de Montserrat, 'Miralls de pedra' d'Enrique Asensi i 'El silenci de les magranes' d’Andrea Torres. Aquests darrers dies d'agost i principi de setembre, disposem d'un gran ventall d'exposicions de molta qualitat, al Centre de Catalunya i a Surtdecasa Centre us hem seleccionat aquestes vuit, que considerem imprescindibles de visitar.

El silenci de les magranes
L’obra d’Andrea Torres és un parany perfectament orquestrat. És una obra volgudament proporcionada i atractiva que, com si es tractés d’una tela d’aranya, ens envolta d’un món tan misteriós com suggeridor, aparentment quotidià però alhora inquietant, bell però terrible al mateix temps. L’aparença amable de les seves fotografies ens obre les portes del misteri i ens apropa, des del símbol i la poètica, a alguns dels eixos principals de la seva obra: el límit de la significació, la fina línia que separa la realitat de la ficció, la feminitat o bé la pròpia identitat.

Fins l'11 de novembre al Museu de Montserrat
Més informació

 

Quan l'esport era un divertiment
Igualada és una ciutat on es viu i se sent l’esport des de fa molts anys. De fet, ja a l’edat mitjana es troben documentades competicions de salts, de «gitar barra e lança»(1388)  i es convidava «a tots jovens e homens enamorats qui volrran saltar, córrer, barra ne lança gitar, ne fer altres tempraments, fortaleses e leugyaries» (de 1394 fins al 1451). 'Quan l’esport era un divertiment' permet fer un repàs per dècades d’activitat, des de finals de segle XIX fins als anys seixanta. A través d’un recorregut de fotografies de gran format, textos explicatius, documents i la projecció d’un audiovisual, el visitant podrà fer un viatge en el temps per veure quins esports es practicaven fa anys a la ciutat i tots els costums i rituals al seu voltant.

Fins el 20 de setembre a la Biblioteca Central
Més informació

 

Res no caduca: reciclant emocions
'Res no caduca: reciclant emocions' de Jordi López Alert, és un projecte en evolució que interpel·la la societat de consum al mateix temps que reivindica la contemporaneïtat del dibuix, la pintura i el gravat, en un món dominat per la imatge digital; un pont entre les tècniques tradicionals per a la creació d'imatges i la postmodernitat. És també una crida a favor del medi natural; una mirada poètica i contemporània de l'ésser humà davant la natura. En les obres trobem envasos i residus de consum habitual quehan manipulats i intervinguts amb llapis grafit, carbonet, tinta, esprai, pintura, etc. fins a esdevenir obres d'art. Obres úniques on coexisteix el procés de creació manual i el monstre de la producció industrial.

Fins el 2 de setembre a les Voltes de Casa Bas de Capellades
Més informació

 

De París a Nova York. Gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut
Els segles XIX i XX van viure una gran evolució en el món de l’art i en el mercat de l’art. El segle XIX va ser l’època, en el món de l’art, de la revolució permanent; aquell temps en què tot va evolucionar, en què tot estava en moviment i en què es buscaven nous camins. I el final de segle va ser un temps d’experimentació artística a la recerca de nous temes, de noves maneres d’entendre la creació artística, de nous reptes: la febre de la descoberta. La història de l’art al segle XX, per la seva banda, és una història sense fi. Tot es descobreix i redescobreix, els camins més curts a vegades fan marrada, i els artistes volen menjar-se la vida i el món a queixalades. És un segle excitat, però també excitant. Un segle de barreja: el millor i el pitjor, el vell i el nou, l’esclat de vida i la mort. La mostra presenta una setantena de gravats d’artistes des de la segona meitat del segle XIX fins la segona meitat del XX, com Casas, Chagall, Dalí, Delacroix, Guinovart, Le Corbusier, Lichtenstein, Maillol, Matisse, Miró, Picasso, Ponç, Ràfols Casamada, Renoir, Rodin, Smith, Tàpies, Tharrats, Togores, Utrillo o Warhol.

Fins el 28 d'octubre al Centre Cultural el Casino de Manresa
Més informació

 

Gravar és esgarrapar
L'exposició 'Gravar és esgarrapar' suposa alhora un recorregut per l’obra de l’artista Josep Guinovart i un apropament a les diferents tècniques d’estampació amb què va treballar, posant de relleu la importància que va tenir l’obra gràfica en la seva trajectòria. En aquesta mostra hi podrem veure tres tècniques diferents d’estampació: gravat, litografia i serigrafia. Tots els gravats i litografies van ser posteriorment il·luminats una a una per l’artista, convertint les peces en quasi un monotip.

Fins el 2 de setembre al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia
Més informació

 

Ro(a)stros
'Ro(a)stros' és una mostra d’il·lustració de la veneçolana afincada a Manresa Camil Armas Rocha (Caracas, 1994). Camil ha estudiat a l’Escola Massana de Barcelona i ha participat en varis projectes d’il·lustració. La mostra vol plasmar tot el procés creatiu de l’artista i és per això que no tan sols comptarà amb obra finalitzada, sinó també amb esbossos, dibuixos previs i collages, recuperant així el rastre que l’artista va deixant en el camí creatiu.

Fins el 30 de setembre a la Llibreria Papasseit de Manresa
Més informació

 

Miralls de pedra
Aquesta exposició, amb algunes peces inèdites, vol ser una aproximació a l’abstracció geomètrica d’Enrique Asensi. Es mostra una tria de la seva producció portes endins, aixoplugada per les imponents bigues i jàsseres de Josep Puig i Cadafalch que sostenen la sala. Tal com defensa John Berger, “l’art no serveix per explicar allò que és misteriós. El que fa l’art és facilitar que ens n’adonem. L’art descobreix allò que és misteriós. I quan es percep i es descobreix, es fa encara més misteriós”. És Asensi en estat pur.

Fins el 7 d'octubre al Museu de Montserrat
Més informació

 

Exposició solidària de pintures d'Antoni Jorba
Antoni Jorba, deixeble fidel de l’artista Miquel Llacuna, va experimentar el món de l’art de manera autodidacta. Va començar treballant en el ram del tèxtil a la capital de l’Anoia i després va entrar en el món del disseny gràfic, anomenat en l’època dibuix publicitari. Treballador incansable, sempre amb un tarannà discret i senzill, les seves obres s’emmarquen dins l’art abstracte, amb referències a Miró, Tàpies o Viladecans, entre altres. Es va distingir per un estil molt personal, en què l’originalitat és una constant i on s’hi aprecia un domini de l’ofici i de les diferents tècniques artístiques. La família posarà les aportacions de la venda de les obres a disposició del projecte de Mans Unides: 'Accés a l’aigua potable en comunitats rurals de la regió de Qara (Togo), fase sexta'.

Fins el 2 de setembre al Museu de la Pell d'Igualada
Més informació

A

També et pot interessar