Jump to navigation
Foto: Jep Jorba1. Fetus: "És el disc en què ens hem posicionat més clarament"El conjunt d’arrels empordaneses es consolida en el so folk en el seu disc més polític. Fetus continua un camí que va iniciar amb 'Sota, cavall i rei' (Bankrobber, 2021), que versionava romanços de Jaume Arnella i començava a flirtejar amb els sons més folk, i s’allunya del garage punk inicial. La història popular és la protagonista de 'La serra dels perduts' (Bankrobber, 2022), el darrer treball de Fetus, en què hi trobem revoltes, la fil·loxera, carlins, senyors feudals o el mariner de Sant Pau de Segúries.> Llegeix-la aquí!
2. Miquel Albero: "Volem que el nostre projecte sigui el d’un refugi de pensament crític al Pirineu"Dos amics, en Pol Maese (Barcelona,1990) i en Miquel Albero (València, 1988) van obrir la llibreria cooperativa El Refugi, situada al número 9 de l’històric carrer dels Canonges de la Seu d’Urgell. Un espai on es respira cultura i literatura crítica per tots els racons, i que a partir d’aquest 2023 expandeix els seus propòsits fent rodar una petita caravana, batejada amb el nom de la Barraca.> Llegeix-la aquí!
Foto: Celeste Reyna3. Marco Noris: "Per mi, caminar és una forma de curar, d'acceptar el present"L'artista italià Marco Noris fa vint anys que viu a Barcelona. L'estiu del 2022 va iniciar un nou projecte artístic que consistia en un recorregut a peu per portar aigua del Delta de l'Ebre a les fonts del Segre. Volia reflexionar sobre el temps i la memòria, i emprar el caminar com a eina de recerca artística. El projecte Sequere, produït per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, s'afegeix a una trajectòria marcada per altres projectes que prenen la cartografia i el desplaçament com a mètode de descoberta.> Llegeix-la aquí!
4. Iris Muñoz: "L'exposició mostra les mares del present maternant en cases antigues"Iris Muñoz és fotògrafa i està especialitzada en fotografiar la maternitat i els parts. En la passada edició del festival fotogràfic FineArt Igualada, Muñoz va presentar el seu projecte 'Dolors', un recorregut per la maternitat i la ruralitat contemporànies a través d’una col·lecció de fotografies realitzades al poble de Copons (Anoia). A partir d’una acurada selecció d’espais i situacions, Muñoz visibilitza la maternitat al llarg de la vida, des de la infantesa fins a la vellesa. L’exposició va recollir aquest recorregut sensible, sovint invisible, suposant, al mateix temps, una comunió amb els veïns d'aquest poble de l'Anoia.> Llegeix-la aquí!
Foto: Josep Tobella5. Periferia Cimarronas: "Som bastant crítiques amb el feminisme hegemònic"La Sala Periferia Cimarronas és la primera sala teatral afrocentrada de Catalunya i de l'estat. Una cooperativa de dones que treballa per promoure tot un seguit de representacions culturals que fins ara han estat absents dels circuits culturals de la ciutat, o com a mínim, dels circuits més comercials. Aquest projecte està format per una sala de teatre amb programació estable i una botiga on es venen diferents objectes d'artesania. Un espai que promou els intercanvis socials i les trobades entre persones de les diverses comunitats afrodescendents i racialitzades de Barcelona.> Llegeix-la aquí!
6. La Gatera: un obrador col·lectiu al PenedèsLa cooperativa La Gatera dona servei obert a emprenedors i empreses que basen el seu treball amb els productes de la terra en els valors d'una economia rural de proximitat, respectuosa amb l'entorn, participada i socialment justa. A La Gatera s'han unit petits productors d'olives, pa i brioixeria (amb gluten i sense), ous, conserves i kombutxa per imaginar un obrador col·lectiu on puguin desenvolupar els seus projectes i on altres productors puguin fer realitat els seus. Amb aquesta suma d'idees i esforços i bones dosis de creativitat i flexibilitat, eviten haver d'afrontar una inversió inicial molt difícil d'assumir i es fan companyia en un procés que reuneix el sentit comú del consum de proximitat amb el respecte per la terra i els productes que ens dona.> Llegeix-la aquí!
7. Eudald Carbonell: "La nostra espècie a part de ser imbècil és indolent"Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és un dels arqueòlegs més reconeguts, gràcies a la seva contribució a l'estudi de l'evolució humana i la feina de divulgació científica. Els anys que ha dedicat al capdavant de l’excavació al jaciment d’Atapuerca li han permès formar part de les descobertes més importants sobre l’evolució humana, com la troballa de l'Homo antecessor o, més recentment, la cara del primer europeu. L’any passat va publicar el llibre 'El futur de la humanitat', on comparteix la seva visió sobre el nostre futur com a espècie. Vam parlar amb ell mentre passava les últimes setmanes al jaciment on ha treballat al llarg de gairebé mig segle.> Llegeix-la aquí!
Foto: Caterina Barjau8. Júlia Barceló: "El dolor, en el fons, és molt similar en totes les persones"Una cambrera, que en realitat és actriu, prepara un càsting per a un musical sobre Santa Teresa; un enamorat ressentit i mig paranoic creu que la seva parella l’ha deixat per Déu; i un professor de filosofia moribund i fracassat desitja ser redimit. Són els tres protagonistes de 'Mal de coraçon', l’obra escrita per Victoria Szpunberg i dirigida per Andrea Jiménez. Interpretada per Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals de la Companyia Solitària posa sobre la taula els dolors de l’ànima en una obra que pren el nom amb què Santa Teresa de Jesús posava nom a la seva malaltia. En vam parlar amb Júlia Barceló (Barcelona, 1985).> Llegeix-la aquí!
9. Maria Climent: "M'és molt complicat posar-me dins el cap d'un home"Amb la novel·la 'Gina' (L’Altra Editorial), l’escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) ens va descobrir una veu fresca, sensible, d’un sentit de l’humor afinat, a estones tronat. Deu edicions en català després (sense comptar les traduccions al castellà, al francès i a l’ucraïnès), Climent ha tornat al taulell de novetats amb 'A casa teníem un himne' (L’Altra Editorial). És la història de tres dones -una mare i dues filles- i les seues rareses familiars.> Llegeix-la aquí!
Foto: Saskia Hardus10. Susanna Inglada: "L'exposició juga amb la dolçor del desig i amb tots els perills que té"Susanna Inglada (Banyeres del Penedès, 1983) s’interrogava sobre el desig, el poder i l’individu a l’exposició ‘Is this desire?’, que es va poder veure al Mèdol. Centre d'Arts Contemporànies de la Casa Canals de Tarragona. En la seva primera exposició individual a Catalunya, l’artista establerta als Països Baixos, presentava una dotzena de treballs recents i d’altres inèdits que qüestionen l’impacte de l’imaginari i l’estètica del poder econòmic i polític en el desig, els rols de gènere i la col·lectivitat.> Llegeix-la aquí!
