Jump to navigation
1. Escola rural, llarga vida al poble!Durant la segona meitat del segle XX, les zones de muntanya van patir un èxode cap a les ciutats, que va provocar una gran despoblació que difícilment es podrà recuperar de la mateixa manera. Millors serveis, comunicacions i, sobretot, possibilitats laborals, van reforçar aquest degoteig des de les poblacions més allunyades cap als nuclis urbans més ben comunicats. La conseqüència directa va ser el tancament de desenes de centres escolars, al mateix moment que els pobles quedaven deshabitats. Aquesta pèrdua va ser dramàtica per molts, però alhora també significa un estímul que en l'actualitat ha esperonat iniciatives per recuperar la vida als pobles. Un dels passos més importants que calia donar era la reobertura de les escoles de poble. D'aquesta manera, a finals de la dècada dels 80, els pupitres, les pissarres i el so de la canalla jugant durant l'esbarjo, van tornar a formar part del dia a dia d'alguns d'aquests pobles de muntanya i es creaven les primeres ZER.
Llegeix-lo aquí
2. Certamen Literari Infantil Joan Gelabert i Crosa, un projecte per fer canteraOrganitzat com un certamen per adults, els participants es van avesant als termes com plica, pseudònim, jurat o bases de participació; així com també adquireixen hàbits de reflexió, estructuració, concreció o empatia, que són inherents al fet creatiu, i molt necessaris per a la vida. El fet que les seves obres siguin valorades per un jurat format per persones alienes al seu entorn immediat, o fins i tot desconegudes, significa per la canalla una experiència enriquidora més que una acció competitiva. I qui sap si pot obrir la porta a futurs escriptors o il·lustradors, o com a mínim, que els nens i nenes trobin el que el pedagog Ken Robinson anomena 'L'Element'. El que és segur és que la millor manera de consolidar el fet cultural és ser-ne part activa, que és el mateix que dir que, per llegir, cal escriure.
3. Rosa Vilalta i Guillamon, la vida als PirineusRosa Vilalta i Guillamon va néixer a les Ventoses (la Noguera) i va estudiar disseny tèxtil a l'Escola Massana de Barcelona. Fa més de trenta anys que viu al Pirineu col·laborant amb el seu marit en l'elaboració de formatge i dibuixant. Amb Jesús Caravaca, el seu marit, han creat La Roseta de Gavàs dedicada a la producció de formatge de llet de cabra i ella, a més de tenir cura del ramat i la formatgeria, troba en la pintura i el dibuix el seu equilibri entre l'art i la vida a pagès. Aquesta Setmana Santa, s'ha pogut veure una nova exposició del seu treball a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Amb 'Retalls' la Roseta ens fa un gir intimista en la seva obra. Hem volgut parlar amb ella tant de la seva obra com de la seva forma de vida. D'alguna manera la Roseta, com a bona artista, viu als núvols... tocant de peus a terra.
4. Ferran Rella, activista culturalEl Consell Cultural de les Valls d’Àneu, un tot terreny de la cultura Pirinenca, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi 2016. Ferran Rella, en nom del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, la recollia de mans del president Carles Puigdemont. El guardó reconeix la tasca desenvolupada per aquesta entitat cultural pirinenca per a la qual, la Creu de Sant Jordi, ha estat un estímul a seguir treballant per a la preservació de la nostra cultura. Vàrem parlar amb ell un any després de la concessió d’aquesta distinció i conèixer més d’aprop la tasca del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, tot dins dels cicle d'entrevistes 'Arbres pirinencs'. Apassionat per la seva terra, i defensor de la cultura com a camí cap a la felicitat, en Ferran Rella traspua la passió que sent per la cultura de les Valls d’Àneu i aprofita qualsevol ocasió per explicar la seva terra.
5. Solanell, una oportunitat per als antics pobles pirinencsEl Solanell és un poble d'una trentena de cases del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell) que va quedar despoblat el 1972. Des de fa 13 anys, un grup de persones, treballa per retornar la vida a aquest poble mil·lenari, que havia tingut amb 200 habitants. Gestionat de forma cooperativa des de fa tres anys, el Solanell ja compta amb electricitat, accés transitable, connexió a internet, una depuradora d'aigües, 5 habitatges reconstruïts, un pàrquing, un refugi i aquest serà el quart any que s'hi torna a celebrar la Festa Major. Ja hi ha tres persones empadronades, i d'altres hi passen temporades, com la Flora Sala, que va ser la darrera persona que va néixer a l'antic Solanell.
6. Núria Bigorra i Jordi Ruiz, formar una família i consolidar un cellerNúria Bigorra i Jordi Ruiz són copropietaris de la bodega Terrer del Pallars, de Figuerola d'Orcau. Per raons professionals, ella pot viure a Figuerola d'Orcau i ell a Manresa, i la seva convivència no se'n ressent. La Núria té cura del vi que produeix la finca familiar i en Jordi dóna menjar i puja el nivell gastronòmic del Bages, al seu restaurant de Manresa. Són una família tan ben avinguda que, per a parlar dels vins del Pallars, els vàrem entrevistar com a 'Arbres pirinencs' a tots dos conjuntament "perquè el projecte és comú".
Llegeix-la aquí
7. Sortides amb infants, una descoberta pirinencaL'estiu és un bon moment per gaudir de la natura i l'entorn amb la canalla. Qualsevol racó dels Pirineus amaga una aventura i una descoberta pels més petits, però també per nosaltres. De totes les activitats, en vàrem fer una tria. Algunes refrescants, altres curioses, inèdites o de descoberta. Però, com passa sempre, no en podiem triar només 5, així que hi ha afegit un bonus track, per les famílies més intrèpides.
8. Els tresors amagats del Montsec nordNomés sobre el terreny podem conèixer els millors secrets d'un territori. El perfil de la serralada calcària en revela l'origen, però només als ulls experts. Fa 200 milions d'anys, les seves crestes plegades eren una conca marina. En tot aquest temps, els elements han deixat la seva petjada a la serra del Montsec, que resten allí, en una terra injustament desconeguda, i farcida de tresors patrimonials i naturals.La serralada del Montsec és la transició de la muntanya cap al pla i lloc de pas obligatori per anar al sud des de qualsevol sortida del Pallars. Una barrera natural que ha condicionat el poblament a la caiguda de l'Imperi Romà, la reconquesta iniciada per Arnau Mir de Tost des de Llordà (Pallars Jussà) o l'actual despoblament. Transcorre a l'ample des de l'Aragó fins gairebé l'Alt Urgell es divideix en 3 segments: el Montsec de Rúbies a l'est, el Montsec d'Estall a l'oest (ja en terres aragoneses) i el Montsec d'Ares a la part central, compresa entre els dos rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana tot formant els congostos de Mont-rebei i de Terradets. La zona és una mixtura de contrastos on la natura es mostra imponent i salvatge. Tot conforma un conjunt impressionant que convida a volar, escalar, navegar, passejar i descobrir.
9. Jobacasén, l'amor per l'artJobacasén (Riudoms 1952) és el nom artístic de Joan Baptista Cabré Sendrós, en un mot creuat que podria recordar els colors bàsics que conformen la seva obra. Als anys 90 va deixar de banda la seva feina d'interiorista i decorador per dedicar-se plenament a l'art. Treballa entre 7 i 14 hores diàries, cosa que l'ha convertit en una artista molt prolífic. Crea entre 300 i 500 obres anualment i en té sempre un centenar d'encetades per dedicar-s-hi quan vol. Com a pintor i escultor, ha exposat per tot el món, especialment a Alemanya i Mèxic. Per descriure la seva trajectòria personal ens ve al cap la paraula AMOR. Amor a la feina, amor al color, amor a les línies pures, amor a l'experimentació i sobretot, amor a l'art. Un amor a l'art que canalitza fent encendre la passió per la creació especialment entre els infants, però també deixant petjada en entitats, associacions i agrupacions culturals. Quan va arreu del món, titula les obres en català i n'indica la procedència amb la senyera. Descriu la seva trajectòria com un seguit de cops de sort, però el seu optimisme i força vital, fan pensar que la sort la té qui la sap veure.
10. Quim Bigas i el movimentQuim Bigas (1984) és coreògraf i nascut a Malgrat de Mar. La seva trajectòria formativa i professional l'ha portat al punt on és ara d'una manera que sembla casual. Mirant de forma detinguda, sembla un trencaclosques fet de peces disperses que van encaixant amb el temps com si fos el destí qui les mena. En els seus espectacles busca el moviment de les idees de l'espectador, i li agrada cercar contínuament escletxes en la comunicació entre ballarí i espectador fins al punt de la provocació. Concep la dansa com a element transformador dins d'un diàleg comunitari en el qual fa propostes, però no fa discurs, sinó que es postula com un mirall per l'espectador. No és d'estranyar que la seva idiosincràsia l'estigui portant a consolidar-se en panorama artístic internacional. I és que Quim Bigas pensa amb el cos, dansa les idees i idea la dansa.
