Jump to navigation
1. Glòria Granell: "Aquest story walker és un ritual de transmutació del que hem perdut durant la pandèmia"Cada dia es publiquen les xifres de contagis i de morts per Covid-19, unes dades que han deshumanitzat la mort com mai abans. En aquest context de pandèmia, la Glòria Granell (Tarragona, 1987) va crear un story walker pels carrers de Tarragona com a ritual de cura. Amb un títol que desperta curiositat: 'Que se la mengin els coloms (i la portin a casa)', "l’obra parla de la pèrdua, de com dignifiquem la vida, la posem al centre i humanitzem la mort", en paraules de la mateixa creadora. La peça va ser una de les propostes del FITT que, com tothom, es va haver d’adaptar a la Covid-19.> Llegeix-lo aquí!
2. Gelo: "Els ulls són l’òrgan del cos que ens fa entendre la vida"Grans teles, escultures de materials reciclats, estructures de caixes de fusta o màscares formen part de l’imaginari que ha creat l’artista Gelo al llarg dels últims quaranta anys. L’artista, Juan Jesús Enríquez Domínguez (1956, Huelva) va passar la infància i l’adolescència a Valls, després va viure a Tarragona i més tard va instal·lar-se al Montsià, on va perdre el seu company de vida, el pintor Farola. El Museu de Valls va acollir una retrospectiva comissariada per Assumpta Rosés, amb el títol de ‘Gelo. Dels bars musicals de Tarragona als extraterrestres del Montsià (1980-2020)’. Un artista polifacètic que ha plasmat en la seva obra tots els seus moments vitals, individuals i col·lectius. Vam parlar amb Gelo qui un veí d’Ulldecona, un bon dia, va qualificar d’extraterrestre.> Llegeix-lo aquí!
3. Carolina Ciuti: "Es necessita una mica de distància històrica per poder valorar l'evolució d'un moviment artístic"L'historiador George Kubler diu que l'art té com a objectiu representar "la forma del temps", constituint un registre viu de l'evolució humana. Però a partir del segle XIX l'art es veu immers en un procés de deconstrucció al voltant de les noves tecnologies, que generen noves formes expressives i debats sobre la seva legitimitat del mateix. Sobre totes aquestes noves fronteres reflexiona Carolina Ciuti (Pistoia, 1990), llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Florència i amb un Màster en Art Contemporani al Sotheby's Institute of Art de Londres. Entre altres, Ciuti és la directora artística del festival de vídeo art LOOP Barcelona i una de les fundadores del col·lectiu CRiB, on es dedica a crear projectes híbrids entre les arts visuals, el teatre i la performance. Va ser un dels actes suspesos per la pandèmia que havia de tenir lloc el 25 de març al CaixaForum de Tarragona. > Llegeix-lo aquí!
4. Per què són tan importants les pintures rupestres descobertes a l'Espluga de Francolí?Pocs dies després dels tràgics aiguats del mes d'octubre del 2019, un equip d'investigació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana (IPHES) liderat per l'arqueòleg Josep Maria Vergès trobava a la cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí la que s'ha convertit en una de les mostres més destacades de la història de la paleontologia catalana. No va ser, però, fins gairebé quatre mesos després, que es va fer públic el descobriment, que no es podrà visitar per la zona de difícil accés en què es troba. Considerada com a la 'Catedral de l'Art Rupestre' pel Departament de Cultura de la Generalitat, ja s'ha anunciat que els gravats rupestres seran declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. Et destaquem les cinc raons que detallen la importància del descobriment.> Llegeix-lo aquí!
5. Els 5 paisatges desconeguts del Camp de TarragonaNormalment identifiquem els llocs per les imatges que han estat més exposades. Així, es va configurant l'imaginari d'un indret que normalment pot tendir a la simplificació. Hem volgut fer l'exercici d'assenyalar també alguns paisatges que potser no són els més habituals però que tenen una bellesa extraordinària i també una memòria humana molt vinculada a la cultura d'aquest territori.> Llegeix-lo aquí!
