El poema condensa, dins la seva brevetat, bé una reflexió personal, la impressió d'un instant, una recreació imaginativa, o tota una història en essència.

Precisament, l'actitud poètica ha estat una via creativa pels compositors, en la intimitat de la peça breu per a piano. Alguns seien al teclat per descarregar les vivències del dia i anotar instants brillants d'inspiració. Emocions i sensacions es desprenien de la mirada sensible cap als objectes, paisatges, persones, antics relats, cartes, creacions literàries… els quals podien quedar -però no necessàriament- especificats als títols de les obres.

A manera de bloc de notes improvisat, o bé fruit d'una depurada i pensada forma, són moltes les composicions que continuen meravellant-nos, si les apreciem des d'una perspectiva plena de significat.