Valeria no se sent preparada per viatjar a la seva nova llar a Mart després de sentir la seva mare explicar-li que ha de separar-se de Mi, el robot que l'ha cuidat des que era un bebè. Mi ha de quedar-se a la Terra, però Valeria no està disposada a rendir-se, no mentre els ulls de Mi, color caramel, i el seu cos de cotó, ple de màgiques butxaques, segueixin envoltant de matisos el seu cor de nena. Un emotiu relat que ens ensenya a afrontar el dolor de la pèrdua d'un ésser estimat, a acceptar les renúncies en les noves etapes de la vida i a comprendre que tot allò que estimem pot ser conservat per sempre en la nostra memòria.