Tiovivo C.1950

Aquesta pel·lícula no té argument. És més aviat un aiguafort o, potser, un d'aquells retrats al minut que feien els pintors sense talent als carrers de Madrid als anys 50. La capital era llavors més que mai l'escullera d'Espanya. Una escullera grisa, de cartilles de racionament, tendre i cruel alhora, pobre fins i tot en les seves alegries, convalescent (sempre amb dècimes al capvespre), però també murri, festiu i surrealista. Uns cavallets, en fi, de supervivents dels quals, ens agradi o no, som hereus.

Una visió de la postguerra en la capital espanyola a través del punt de vista desenes de personatges, en una època tocada, en procés de recuperació, però alhora de felicitat.

La pel·lícula dirigida per José Luis Garci va ser nominada per a representar al cinema espanyol als Oscar, però finalment el va fer 'Mar adentro', d'Alejandro Amenábar.