El síndrome Rembrandt

Claire (Camille Cottin) i Yves (Romain Duris), tots dos formats com a físics, han dedicat tota la seva vida professional al sector nuclear, un entorn dominat per la precisió, els càlculs i la lògica científica. Però durant una visita aparentment trivial a la National Gallery, Claire experimenta una commoció inesperada en enfrontar-se a tres pintures de Rembrandt, fet que desperta en ella una emoció profunda i inexplicable, una esquerda en el seu món racional que aviat s'estén també a Yves. 

A partir d'aquest moment, l'art irromp en les seves vides com una força transformadora, qüestionant les seves certeses, alterant la seva relació amb el temps, la memòria i la percepció, i empenyent-los a replantejar-se el sentit del seu treball, de les seves decisions i de la seva pròpia existència. 

El que va començar com una simple visita al museu es converteix en una experiència reveladora que marcarà un abans i un després en les seves vides.