La Cenerentola

Abans que acabi el carnaval, tot Roma adorarà la meva Ventafocs ????. Així parlava Rossini a 1817, després de la desastrosa nit de l'estrena, fermament convençut que la seva carbassa es transformaria en un sumptuós carruatge. El futur li donaria la raó. No obstant això, en passar del conte de Perrault a l'òpera, la humil criada que somia amb anar al ball ha perdut tots els seus atributs màgics: aquí no hi ha cap fada padrina que transformi els ratolins en cavalls, a les rates en cotxers i als llangardaixos en lacais amb un toc de la seva vareta. I no és una sabata sinó una polsera el que la bellesa deixa enrere a manera de desafiament perquè el seu príncep torni a trobar-la. El Segle de les Llums ha encès les fogueres per tot Europa, i La Cenerentola se centra en les qüestions candents de l'època, afrontant les divisions socials per revelar la crinolina sota els parracs. Guillaume Gallienne, membre de la Comédie-Française, porta a escena la seva primera òpera.