Jone, a veces

La pel·lícula retrata el pas a l'adultesa de Jone, una jove de vint anys que experimenta el seu primer amor mentre el Parkinson del seu pare avança de manera inesperada, alterant l'estabilitat emocional i quotidiana del seu entorn familiar. 

En plena Setmana Gran de Bilbao, una ciutat en efervescència, Jone es mou entre l'eufòria de sentir-se invencible al costat d'Olga -una relació que desperta en ella noves formes de desig i llibertat-, i el rebuig cap a la forma en què el seu aita enfronta la malaltia, amb una actitud que li resulta incomprensible i dolorosa.

Entre focs artificials, rituals festius i silencis difícils, Jone comença a enfrontar-se a preguntes que mai s'havia fet. Aquests moments marcaran un estiu clau, un punt d'inflexió on la innocència comença a esquerdar-se, i on, per primera vegada, s'adona que la nena que va ser està quedant enrere, donant pas a la dona que està començant a ser.