Jump to navigation
‘La vídua alegre’, un espectacle de ballet basat en la celebèrrima opereta del mateix títol. Va ser estrenat originalment a Melbourne per l’Australian Ballet el 1974, com un encàrrec fet per la direcció d’aquesta companyia al coreògraf anglès Ronald Hynd. Situada al París de la Belle Époque, la història llisca per l’ambaixada d’Pontevedro, el fastuós jardí de la mansió d’Hanna i el sofisticat restaurant Maxim ‘s. I llisca en un sentit gairebé literal perquè a ‘La vídua alegre’ ocupa un gran lloc el vals, el ball de saló més lliscat d’entre tots els seus congèneres i símbol fins avui d’aquesta Viena tan estimada pel compositor Lehár. Com aquest xampany que els personatges beuen al llarg de l’obra en quantitats prodigioses, el ballet té un to bombolles que ho fa molt disfrutable. L’escenografia i el vestuari són enlluernadors i els personatges molt simpàtics encara que no plans: el coreògraf Hynd, en introduir certs tocs d’ironia, dóna més relleu a una història amb un previsible final feliç.
